ESPAIS HISTÒRICS

El Comebe té per objecte la recuperació de la història i la memòria de la Batalla de l’Ebre, així com la posada en valor i la gestió dels vestigis i del patrimoni memorial que hi estan vinculats. Aquest conjunt patrimonial està format per cinc Centres d’Interpretació, dos Memorials i una vintena d’espais històrics on es va desenvolupar la batalla.

Els espais de la Batalla de l’Ebre són una eina per fomentar el coneixement i la difusió dels fets i espais de la Guerra Civil, una iniciativa pionera de turisme de memòria al nostre país i un instrument educatiu únic per conèixer el passat, fomentar la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.

L’accés als Centres d’Interpretació es realitza prèvia entrada i a la majoria d’espais històrics i als Memorials és lliure. Respecteu i cuideu l’entorn, els espais naturals són patrimoni col·lectiu.

Mirador de Sant Josep

Excel·lent mirador de la rereguarda de la serra de Pàndols i de l’ermita de Sant Josep, punt de màxima penetració de les avantguardes republicanes durals els primers dies de la batalla

La Bassa

Petit conjunt defensiu, format per part d’una trinxera i un refugi, que corona la cota 194 i que estava situat a les afores del Pinell de Brai, a uns 400m del poble l’any 1938. Ens ofereix una panoràmica excepcional de les serres de Pàndols i de Cavalls.

Fort d’en Blario

Aquest fort és una altra de les instal·lacions que integraven la línia defensiva de l’Algars, en aquest cas, a Batea. Mostra l’intent de la Generalitat de bastir una línia de foc d’artilleria sobre l’Aragó des de diferents posicions privilegiades.

L’espai és una galeria fortificada des d’on una bateria d’artilleria oferia cobertura als complexos defensiu de Bata, Maella i a les posicions de la Pobla. Per construir aquesta galeria, els soldats republicans ajudats per la població local, van utilitzar els rails del ferrocarril i molt de formigó. Ofereix al visitant mostres de reutilització i extracció de metalls durant la postguerra.

Fort de Milet

Aquest complex defensiu de Caseres, com les trinxeres de la Pobla de Massaluca, pertany a la línia defensiva de l’Algars, creada per la Generalitat per aturar l’ofensiva que s’esperava des de l’Aragó. El complex està format per un refugi antiaeri, galeries per acollir peces d’artilleria, trinxeres i un dipòsit d’aigua.

La caiguda del front d’Aragó i el ràpid avanç franquista del març de 1938 van fer que els soldats republicans, que hi havia al complex defensiu de Caseres, no poguessin utilitzar-la perquè van ser desbordats per la zona de Maella.

Coll del Moro

Al capdamunt de 470 m sobre el nivell del mar i sobre una antiga necròpoli ibèrica, a l’oest de la població de Gandesa, els comandaments franquistes hi van instal·lar el seu observatori. Des d’aquí es dominava tot el front: Corbera d’Ebre a l’est, a l’oest Horta de Sant Joan i davant les serralades de Cavalls i Pàndols. 

Durant tota la batalla de l’Ebre va ser visitat per observadors militars estrangers i pels principals caps franquistes, inclòs el mateix Franco, des d’on dirigí la tercera ofensiva contra les defenses republicanes el setembre de 1938.

EH Castell de Miravet

La batalla de l’Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de molta gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d’aquells fets s’ha recollit en els diferents àmbits d’aquesta exposició permanent. La nit de Sant Jaume és l’àmbit introductori i ens transporta, a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d’ambdós exèrcits, mentre que Els preparatius de l’ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. El darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l’exili, i, finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel�len a la reflexiò i les emocions per afavorir la reconciliaciò amb el nostre passat.

Trinxeres de la Punta del Duc

Enmig d’una zona privilegiada quant a fauna i paisatge, amb excel·lents vistes sobre el riu Ebre, es pot descobrir un entorn fortificat que formà part de la línia defensiva construïda al llarg del riu d’Algars per protegir el territori d’una invasió franquista. Els senders rehabilitats permeten resseguir els camins que van recórrer els soldats republicans, durant els més de cent dies de batalla.

EH Refugi de la Font Gran

La batalla de l’Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de molta gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d’aquells fets s’ha recollit en els diferents àmbits d’aquesta exposició permanent. La nit de Sant Jaume és l’àmbit introductori i ens transporta, a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d’ambdós exèrcits, mentre que Els preparatius de l’ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. El darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l’exili, i, finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel�len a la reflexiò i les emocions per afavorir la reconciliaciò amb el nostre passat.

Les Devees

Posició de rereguarda que formava part de la xarxa de protecció de la Fatarella. El refugi que es conserva fou aixecat pels soldats de la posició, que l’utilitzaren com a lloc de resguard i cambra per dormir. Al damunt encara s’hi pot veure part de la trinxera, en forma de ziga-zaga per tal de facilitar-ne la defensa.

El Poble Vell

Durant la batalla, Corbera d’Ebre s’ubicava sobre el turó de la Muntera, a la primera línia del front republicà. A partir del setembre del 1938 restà pràcticament destruït. Malgrat els efectes devastadors del front i els bombardejos, el règim franquista va decidir que no hi hauria reconstrucció. Això va provocar que el veïnat es traslladés a la part baixa, on van construir de nou les seves llars.

Avui dia cada pedra del Poble Vell representa les conseqüències humanes, culturals i socials que deriven d’una guerra. Des del 1993 el conjunt fou declarat Be Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i constitueix en ell mateix un espai de memòria i un monument a la pau.

L’Església Vella de Sant Pere és el símbol indiscutible del Poble Vell. Durant la batalla també va patir els bombardejos, però després encara s’hi van reprendre les activitats religioses. Actualment no és un lloc de culte, sinó que s’hi celebren esdeveniments artístics i culturals.

Contra l’oblit, som!
L’any 1988, per encàrrec del grup d’opinió Emprius, Joan Brossa (1919-1998) va crear un poema visual en forma de bota militar de ferro per a commemorar el 50è aniversari de la batalla de l’Ebre. Sota el lema: “Contra l’oblit, som!” es va homenatjar a tots els combatents (com ell mateix) que lluitaren per fer front al feixisme. La Bota fou la primera intervenció artística al Poble Vell.

L’Abecedari de la Llibertat
Des del 1995 vint-i-vuit obres d’art més s’alcen pels carrers formant l’Abecedari de la Llibertat. Fruit del treball col·lectiu de diversos artistes, s’inicià sota la premissa “Les paraules han d’estar sempre per damunt de la força i les lletres són la base de les paraules, que han de servir per entendre’s i cooperar”. Dos anys després, diversos escriptors i poetes hi van posar la paraula.

Art a l’interior de l’església
L’Església Vella acull diferents obres artístiques de fons propi, temporals o permanents, com la d’Helena Martorell, una obra que segueix la tècnica japonesa del kintsugi. El daurat brolla de les esquerdes del mur per recordar, mostrar la destrucció i, alhora, reivindicar-ne la bellesa i la capacitat de transformació i superació. I també peces històriques, entre les quals destaquen els capitells d’una galeria templera de l’antic castell de Corbera.

Interior església Poble Vell
Abecedari de la Llibertat
La Bota. Joan Brossa

Les Cases Caigudes

L’estat de devastació d’aquests immobles del Pinell de Brai són exemple de com quedaren alguns nuclis urbans de la rereguarda republicana després dels combats. La població, de 1.800 habitants, acollia serveis d’intendència, sanitaris i de descans, fet pel qual es convertí en objectiu prioritari per a l’aviació i l’artilleria franquista durant els mesos de bombardejos.

EH Castell de Mòra d’Ebre

La batalla de l’Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de molta gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d’aquells fets s’ha recollit en els diferents àmbits d’aquesta exposició permanent. La nit de Sant Jaume és l’àmbit introductori i ens transporta, a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d’ambdós exèrcits, mentre que Els preparatius de l’ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. El darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l’exili, i, finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel�len a la reflexiò i les emocions per afavorir la reconciliaciò amb el nostre passat.

Serra de Pàndols – Cota 705

El mirador de la serra de Pàndols (cota 705), també conegut com a Punta Alta, va ser durant la batalla de l’Ebre un dels espais claus, ja que des de la seva situació privilegiada es podien controlar i batre els altres punts elevats que l’envoltaven: el nucli del Pinell de Brai i la part de la serra de Cavalls. És per aquest motiu que, a l’inici de l’ofensiva , el 25 de juliol de 1938, les forces republicanes van ocupar les principals alçades de Pàndols. Al principi d’agost l’exèrcit franquista va intentar sense èxit, després d’intensos combats, desallotjar els republicans de Pàndols, els quals hi van romandre fins al 3 de novembre, a cinc dies d’acabar-se la batalla de l’Ebre.

En aquest espai històric, l’Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó va instal·lar, a finals dels anys vuitanta, el Cub per la Pau. Símbol d’homenatge a tots els soldats que hi van lluitar, independentment del bàndol.

Refugi Antiaeri de Flix

Flix va ser un objectiu militar degut a l’existència d’una fàbrica d’explosius, utilitzats per a l’elaboració d’armament militar a la població. Aquest fet va fer que fos el primer municipi de Catalunya que va patir un bombardeig aeri, el 23 de febrer de 1937.

Durant la Batalla de l’Ebre es va intensificar aquests bombardeigs, amb la intenció de destruir el pont de ferro i altres passos del riu Ebre. La població va arribar a tenir 12 refugis construïts. Aquest refugi es va rehabilitar i museïtzar l’any 2008 i es pot visitar amb visites guiades. 

Els Barrancs

Línia de defensa de la qual es conserven prop de 700 metres i que va formar part de la xarxa de defensa republicana entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. S’hi poden apreciar bona part dels elements originals, com ara els pous de tirador, els refugis i les barraques o les línies d’evacuació.

Mirador del Bassot

El 25 de juliol de 1938, dia en què va començar la batalla de l’Ebre, les restes de la 50a Divisió franquista es van retirar a Vilalba dels Arcs, un dels punts de resistència de la nova línia. El mateix dia 25 les forces republicanes van començar l’assalt de la població pel sector del Bassot (pren aquest topònim perquè era una bassa que abastia d’aigua la població) sense èxit – per manca d’artilleria, que encara no havia travessat el riu Ebre, i d’armament pesat. l seu torn, les forces franquistes van resistir les agressions i van reforçar la defensa amb l’arribada de les tropes de relleus, les de la 74a Divisió. A partir del dia 29, els republicans canvien d’estratègia i proven d’ocupar la població des de Quatre Camins fins al 2 d’agost, sense cap mena d’èxit. A partir d’aquí, l’estat major republicà va posar fi a l’acció ofensiva i va passar tan sols a defensar el territori ocupat.