CENTRES D’INTERPRETACIÓ
El Comebe té per objecte la recuperació de la història i la memòria de la Batalla de l’Ebre, així com la posada en valor i la gestió dels vestigis i del patrimoni memorial que hi estan vinculats. Aquest conjunt patrimonial està format per cinc Centres d’Interpretació, dos Memorials i una vintena d’espais històrics on es va desenvolupar la batalla.
Els espais de la Batalla de l’Ebre són una eina per fomentar el coneixement i la difusió dels fets i espais de la Guerra Civil, una iniciativa pionera de turisme de memòria al nostre país i un instrument educatiu únic per conèixer el passat, fomentar la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.
L’accés als Centres d’Interpretació es realitza prèvia entrada i a la majoria d’espais històrics i als Memorials és lliure. Respecteu i cuideu l’entorn, els espais naturals són patrimoni col·lectiu.
CI Soldats a les Trinxeres
Carrer Rossinyol, 8, 1a planta
Vilalba dels Arcs
TANCAT TEMPORALMENT
Disculpeu les molèsties
Entrada general: 2 euros
Entrada reduïda: 1 euros
Entrada gratuïta: menors de 12 anys; aturats; persones amb carnet de discapacitat; guies oficials acreditats i docents.
La batalla de l’Ebre fou l’enfrontament militar més dur de la Guerra Civil espanyola. La clau del sistema defensiu republicà fou l’excavació en el subsòl d’una important xarxa de trinxeres en els punts més estratègics. Aquest sistema defensiu condicionà, evidentment, la vida quotidiana dels soldats.
Soldats a les Trinxeres mostra diferents experiències, activitats i emocions que els soldats van viure en el camp de batalla diàriament. Amb aquesta finalitat, l’exposició es divideix en les dues cares dels combatents: com a soldats i com a persones.
Ser soldat
Aquest àmbit explica el dia a dia de la batalla, dels combats, de la construcció de les trinxeres i de la xarxa ofensiva i defensiva que es va crear. S’incideix en la importància de la vigilància i de l’espera, ja que entre combat i combat podien passar hores o dies, temps durant el qual els soldats “vivien” a les trinxeres. També es fa èmfasi en les accions d’atacar, defensar i falcar, principals ocupacions dels combatents al llarg dels 115 dies de batalla.
Ser persona
La incertesa de continuar viu un dia més era constant entre els combatents. En aquest àmbit es relata la vida quotidiana dels soldats durant els dies de treva del combat: la higiene personal, com dormien, com menjaven i bevien i accions com fumar, entre altres activitats. També es tracten aspectes personals com la religió i la pràctica d’aquesta, o l’escriptura, activitat fonamental en el dia a dia dels soldats per a poder mantenir la comunicació amb els seus éssers estimats.
L’objectiu del centre és donar al visitant els coneixements i les eines adequades per a poder comprendre i apreciar els espais històrics de la batalla de l’Ebre, mostrar com les experiències viscudes han condicionat i influït en la personalitat i el caràcter de tota una generació de supervivents i, de retruc, també a les generacions posteriors.
CI Veus del Front
Carrer Major, 4, 1a planta
El Pinell de Brai
Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenge de 10 a 14 h
Entrada general: 2 euros
Entrada reduïda: 1 euros
Entrada gratuïta: menors de 12 anys; aturats; persones amb carnet de discapacitat; guies oficials acreditats i docents.
La batalla de l’Ebre va representar un dels episodis més importants de la Guerra Civil espanyola, considerada com la primera gran guerra contemporània, on l’ús de la propaganda i de nous mitjans de comunicació com la ràdio i el cinema sonor esdevingueren un poderós instrument per ambdós bàndols.
Veus del Front ens presenta com els diferents missatges emprats pels exèrcits enfrontats s’estenen a tots els segments d’una societat en guerra. Missatges que es poden sintetitzar en dues consignes bàsiques: “derrotar els feixistes i visca la República” pel bàndol republicà I “derrotar a los rojos, viva Franco i arriba España” pel bàndol franquista.
A l’interior del front
Les consignes són fonamentals per a mantenir la moral i per a evitar les perilloses desviacions dels dos grans exèrcits. Els comissaris polítics i els capellans castrenses són els encarregats de dur a terme aquesta tasca, fonamentalment a través de les arengues polítiques, els oficis religiosos o les cançons populars, entre altres.
Entre els fronts enemics
L’ús de la propaganda entre els dos fronts, mitjançant la megafonia, els fulls volants, la subversió de cançons i eslògans i l’intercanvi de béns com el tabac, va ser àmpliament utilitzada a l’Ebre amb l’objectiu de fer minvar la moral de l’enemic i aconseguir la màxima deserció.
Entre el front i la rereguarda
Mentre els soldats són al front, a la rereguarda els seus familiars i amics lluiten per a sobreviure. La comunicació entre aquests dos mons esdevé vital per a mantenir la moral i l’esperit de lluita de soldats i civils. L’intercanvi de correspondència, de fotografies i de petits records és el punt de contacte.
A les rereguardes
La població civil cercava insistentment notícies als diaris, a la ràdio i als noticiaris cinematogràfics sobre el desenvolupament de la batalla i les possibles victòries. El govern de la República i el govern de Burgos, així com tots els partits i sindicats, bastiren un ampli ventall de mitjans de comunicació per a atendre la demanda social i, al mateix temps, per a controlar la informació.
Entre l’estranger i la batalla
La batalla de l’Ebre, darrer escenari bèl·lic de les Brigades Internacionals, és de gran interès per l’opinió pública europea i pels seus propis governs. En aquest traspàs d’informació són fonamentals els corresponsals de guerra i els escriptors.
CI Internacionals a l’Ebre
Carrer Sunyer, 3
La Fatarella
Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenge de 10 a 14 h
Entrada general: 2 euros
Entrada reduïda: 1 euros
Entrada gratuïta: menors de 12 anys; aturats; persones amb carnet de discapacitat; guies oficials acreditats i docents.
La Guerra Civil espanyola ha estat considerada com el primer enfrontament militar contemporani, per la implicació internacional que va tenir, un factor que va condicionar el desenvolupament del conflicte. Moltes potències van aprofitar la Guerra Civil per a introduir noves tàctiques i tècniques militars, així com per a provar nou armament.
Internacionals a l’Ebre mostra com la participació d’altres països va influir els dos bàndols que s’enfrontaren a la batalla de l’Ebre. El relat del centre d’interpretació està dividit en tres àmbits: La ràpida internacionalització, Les dimensions de la participació internacional i, finalment, El Pacte de Munic i el desenllaç del conflicte. Entre d’altres, destaquen els següents temes:
Les ajudes a Franco
Alemanya, que desitjava experimentar a Espanya, va desplegar la Legió Còndor amb artilleria, avions i tancs. Itàlia, que volia incrementar la seva influència a la Mediterrània, va enviar el Corpo Truppe Volontarie amb 75.000 homes, 800 avions, tancs i artilleria. També s’incorporaren a les files dels sollevats 8.000 soldats portuguesos i 700 irlandesos, a més d’uns 80.000 marroquins a partir del Cos d’Exèrcit d’Àfrica.
Les ajudes als Republicans
L’aliança més gran dels republicans fou amb l’URSS, la qual es decidí a intervenir més tard que els aliats de Franco. Principalment hi envià tancs, artilleria, aviació i assessors. També Mèxic va enviar a la República petits lots d’armes i, posteriorment, va acollir els republicans exiliats.
El Pacte de No Intervenció
Gran Bretanya impulsà un pacte de no intervenció a partir d’octubre de 1936, fruit de la poca sensibilitat del govern conservador envers la República. Aquest fou subscrit per França i els Estats Units d’Amèrica. Les democràcies entregaren les competències de bloqueig marítim a Alemanya i Itàlia, que les aprofitaren en benefici propi.
Solidaritat internacional
La preocupació per la guerra espanyola va fer que molts països enviessin material mèdic i personal per a ajudar tant als combatents com a la població civil. Milers d’homes i dones d’altres països es van implicar activament amb el govern de la República. A través de la Komintern, aquest contingent humà va formar part de dues divisions compostes per sis brigades, les quals van rebre el nom de Brigades Internacionals.
CI Hospitals de Sang
Carrer Major, 2, 1a planta
Batea
Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenge de 10 a 14 h
Entrada general: 2 euros
Entrada reduïda: 1 euros
Entrada gratuïta: menors de 12 anys; aturats; persones amb carnet de discapacitat; guies oficials acreditats i docents.
La batalla de l’Ebre va representar un dels episodis més importants de la Guerra Civil espanyola, considerada la primera gran guerra contemporània, en la qual la sanitat va jugar un paper molt destacat. La Guerra Civil va ser un esdeveniment de destrucció, però també de descobriment i d’especialització de noves tècniques sanitàries.
Hospitals de Sang ens presenta com es va estructurar l’assistència a les persones ferides i ens dóna a conèixer la xarxa sanitària que es va crear entorn la batalla de l’Ebre, que, com la resta del conflicte, ens mostra dues idees molt clares: la República innova constantment per tal de suplir les carències que genera la guerra, mentre que els sollevats hereten el sistema sanitari preexistent, atesa la superioritat de mitjans i recursos de què disposaven.
Ferits al Front
A la Guerra Civil, i sobretot a la batalla de l’Ebre, l’atenció als combatents pren unes dimensions enormes a causa de la gran concentració de soldats dels dos exèrcits. És per aquest motiu que aquesta xarxa sanitària es va estructurar des del mateix front fins a la rereguarda, de manera que la població civil va entrar en la realitat del conflicte.
Medicina de guerra
La Guerra Civil espanyola va posar de manifest la necessitat republicana d’adaptar el sistema sanitari, ja que, per a suplir la dificultat de dur a terme l’evacuació dels ferits de l’Ebre va haver d’innovar en la medicina de guerra. Un exemple és el nou sistema de classificació dels ferits o els nous tractaments que es van desenvolupar per a curar les ferides d’arma de foc i de metralla.
Personal sanitari
La mobilització del personal sanitari, i de tota la societat, va ser una constant al llarg de la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. Cada bàndol va utilitzar tots els mitjans que va tenir a l’abast per a atendre les necessitats sanitàries. A més a més, la població civil es va implicar molt en donar suport a les iniciatives que es van dur a terme per a poder atendre les persones ferides com van ser, per exemple, el banc de transfusions o el auxilio al combatiente.
Dues unitats enfrontades
Aquest àmbit mostra la xarxa sanitària de dues unitats: la 35a Divisió republicana i la 50a Divisió franquista, enfrontades durant la batalla de l’Ebre. S’explica l’itinerari d’evacuació que seguien els ferits alhora que mostra les diferències i similituds entre tots dos bàndols pel que fa a l’atenció sanitària.
