El Poble Vell

Durant la batalla, Corbera d’Ebre s’ubicava sobre el turó de la Muntera, a la primera línia del front republicà. A partir del setembre del 1938 restà pràcticament destruït. Malgrat els efectes devastadors del front i els bombardejos, el règim franquista va decidir que no hi hauria reconstrucció. Això va provocar que el veïnat es traslladés a la part baixa, on van construir de nou les seves llars.

Avui dia cada pedra del Poble Vell representa les conseqüències humanes, culturals i socials que deriven d’una guerra. Des del 1993 el conjunt fou declarat Be Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i constitueix en ell mateix un espai de memòria i un monument a la pau.

L’Església Vella de Sant Pere és el símbol indiscutible del Poble Vell. Durant la batalla també va patir els bombardejos, però després encara s’hi van reprendre les activitats religioses. Actualment no és un lloc de culte, sinó que s’hi celebren esdeveniments artístics i culturals.

Contra l’oblit, som!
L’any 1988, per encàrrec del grup d’opinió Emprius, Joan Brossa (1919-1998) va crear un poema visual en forma de bota militar de ferro per a commemorar el 50è aniversari de la batalla de l’Ebre. Sota el lema: “Contra l’oblit, som!” es va homenatjar a tots els combatents (com ell mateix) que lluitaren per fer front al feixisme. La Bota fou la primera intervenció artística al Poble Vell.

L’Abecedari de la Llibertat
Des del 1995 vint-i-vuit obres d’art més s’alcen pels carrers formant l’Abecedari de la Llibertat. Fruit del treball col·lectiu de diversos artistes, s’inicià sota la premissa “Les paraules han d’estar sempre per damunt de la força i les lletres són la base de les paraules, que han de servir per entendre’s i cooperar”. Dos anys després, diversos escriptors i poetes hi van posar la paraula.

Art a l’interior de l’església
L’Església Vella acull diferents obres artístiques de fons propi, temporals o permanents, com la d’Helena Martorell, una obra que segueix la tècnica japonesa del kintsugi. El daurat brolla de les esquerdes del mur per recordar, mostrar la destrucció i, alhora, reivindicar-ne la bellesa i la capacitat de transformació i superació. I també peces històriques, entre les quals destaquen els capitells d’una galeria templera de l’antic castell de Corbera.