CI Internacionals a l’Ebre

La Guerra Civil espanyola ha estat considerada com el primer enfrontament militar contemporani, per la implicació internacional que va tenir, un factor que va condicionar el desenvolupament del conflicte. Moltes potències van aprofitar la Guerra Civil per a introduir noves tàctiques i tècniques militars, així com per a provar nou armament.

Internacionals a l’Ebre mostra com la participació d’altres països va influir els dos bàndols que s’enfrontaren a la batalla de l’Ebre. El relat del centre d’interpretació està dividit en tres àmbits: La ràpida internacionalització, les dimensions de la participació internacional i, finalment, El Pacte de Munic i el desenllaç del conflicte. Entre d’altres, destaquen els següents temes:

Les ajudes a Franco
Alemanya, que desitjava experimentar a Espanya, va desplegar la Legió Còndor amb artilleria, avions i tancs. Itàlia, que volia incrementar la seva influència a la Mediterrània, va enviar el Corpo Truppe Volontarie amb 75.000 homes, 800 avions, tancs i artilleria. També s’incorporaren a les files dels sollevats 8.000 soldats portuguesos i 700 irlandesos, a més d’uns 80.000 marroquins a partir del Cos d’Exèrcit d’Àfrica.

Les ajudes als Republicans
L’aliança més gran dels republicans fou amb l’URSS, la qual es decidí a intervenir més tard que els aliats de Franco. Principalment hi envià tancs, artilleria, aviació i assessors. També Mèxic va enviar a la República petits lots d’armes i, posteriorment, va acollir els republicans exiliats.

El Pacte de No Intervenció
Gran Bretanya impulsà un pacte de no intervenció a partir d’octubre de 1936, fruit de la poca sensibilitat del govern conservador envers la República. Aquest fou subscrit per França i els Estats Units d’Amèrica. Les democràcies entregaren les competències de bloqueig marítim a Alemanya i Itàlia, que les aprofitaren en benefici propi.

Solidaritat internacional
La preocupació per la guerra espanyola va fer que molts països enviessin material mèdic i personal per a ajudar tant als combatents com a la població civil. Milers d’homes i dones d’altres països es van implicar activament amb el govern de la República. A través de la Komintern, aquest contingent humà va formar part de dues divisions compostes per sis brigades, les quals van rebre el nom de Brigades Internacionals.