Mirador de Sant Josep

Excel·lent mirador de la rereguarda de la serra de Pàndols i de l’ermita de Sant Josep, punt de màxima penetració de les avantguardes republicanes durals els primers dies de la batalla

La Bassa

Petit conjunt defensiu, format per part d’una trinxera i un refugi, que corona la cota 194 i que estava situat a les afores del Pinell de Brai, a uns 400m del poble l’any 1938. Ens ofereix una panoràmica excepcional de les serres de Pàndols i de Cavalls.

Quatre Camins

Encreuament estratègic on conflueixen quatre carreters que encara avui en dia condueixen a les poblacions de Vilalba dels Arcs, la Fatarella, Corbera d’Ebre i Gandesa. El Terç de Montserrat ocupà el turó anomenat Quatre Camins mentre que l’exèrcit republicà ocupà el turó bessó, l’anomenat Punta Targa, situat a una distància d’uns 250 m. El 19 d’agost de 1938, l’assalt dirigit a la posició republicana acabà en la desfeta d’aquesta unitat de l’exèrcit franquista.

Trinxeres de Berrús

Línia de defensa concebuda per defensar el cap de pont de Riba-roja d’Ebre i protegir la rereguarda de l’altiplà de la Pobla de Massaluca.

Ubicada a la vessant d’un turó que domina la confluència entre el Matarranya i l’Ebre, conserva bona part de les seves estructures i ofereix unes vistes excel·lents.

Estació de Bot

El 1938 l’estació del ferrocarril de Bot formava part de l’antic traçat del ferrocarril de la Val de Zafán i era la darrera parada dels combois franquistes que duien tropes i material per alimentar el front de l’Ebre.

Avui dia, aquesta línia de ferrocarril es troba inutilitzada i s’ha reconvertit en la Via Verda, un dels principals atractius turístics de la Terra Alta.

Campament del XV Cos d’Exèrcit

Aquest espai fou el lloc de comandament del tinent coronel Manuel Tagüeña, des d’on va dissenyar i organitzar la maniobra de retirada de les tropes republicanes al final de la batalla, una acció executada amb èxit i que va permetre salvar la vida de milers de persones.

El campament es troba al vessant oriental de la Serra de la Fatarella, emplaçats en una zona boscosa i amb visibilitat sobre Ascó. Es tractava d’un veritable poble, estructural amb tres carrers paral·lels que aprofitaven tres antigues terrasses de conreu. Cadascun dels carrers estava format per diferents estances adossades, de forma quadrangular, bastides de pedra en sec (tècnica tradicional de la zona) i amb coberta de teula en un vessant

Búnquer dels Reguers

2És una construcció defensiva que formava part del sistema de fortificacions permanents anomenat “Línea fortificada de la Cabeza de Puente de Riba-roja – Flix – Ascó”, i que tenia un doble objectiu: controlar la zona propera al riu per impedir un possible atac republicà i defensar la via del ferrocarril.

Quan els soldats republicans van creuar el riu Ebre el 25 de juliol de 1938, el búnquer va quedar sota el seu domini durant la major part de la batalla, però només els últims dies s’hi van fortificar per tal de guanyar temps i permetre la retirada organitzada cap a Flix. Acabada la batalla els franquistes el van ocupar des del 15 de novembre fins al final de desembre, quan van iniciar la campanya sobre Catalunya.

Memorial de Camposines

Construït sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre, és l’espai de dol i dignificació de tots els combatents que hi van perdre la vida. Sota el petit turó en què s’assentava la trinxera hi ha un petit receptacle on es dipositen les restes òssies que, encara avui, apareixen als escenaris de la batalla de l’Ebre. Les Camposines van esdevenir un nus de comunicacions estratègic a l’estiu de 1938 i avui, des de dalt del Memorial, on hi ha uns plafons explicatius, es pot apreciar la magnifica panoràmica de les Serres de Cavalls i Pàndols.

Memorial de les Camposines. Coberta
Memorial de les Camposines vista general

Fort d’en Blario

Aquest fort és una altra de les instal·lacions que integraven la línia defensiva de l’Algars, en aquest cas, a Batea. Mostra l’intent de la Generalitat de bastir una línia de foc d’artilleria sobre l’Aragó des de diferents posicions privilegiades.

L’espai és una galeria fortificada des d’on una bateria d’artilleria oferia cobertura als complexos defensiu de Bata, Maella i a les posicions de la Pobla. Per construir aquesta galeria, els soldats republicans ajudats per la població local, van utilitzar els rails del ferrocarril i molt de formigó. Ofereix al visitant mostres de reutilització i extracció de metalls durant la postguerra.

Fort de Milet

Aquest complex defensiu de Caseres, com les trinxeres de la Pobla de Massaluca, pertany a la línia defensiva de l’Algars, creada per la Generalitat per aturar l’ofensiva que s’esperava des de l’Aragó. El complex està format per un refugi antiaeri, galeries per acollir peces d’artilleria, trinxeres i un dipòsit d’aigua.

La caiguda del front d’Aragó i el ràpid avanç franquista del març de 1938 van fer que els soldats republicans, que hi havia al complex defensiu de Caseres, no poguessin utilitzar-la perquè van ser desbordats per la zona de Maella.

EH Castell de Miravet

La batalla de l’Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de molta gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d’aquells fets s’ha recollit en els diferents àmbits d’aquesta exposició permanent. La nit de Sant Jaume és l’àmbit introductori i ens transporta, a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d’ambdós exèrcits, mentre que Els preparatius de l’ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. El darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l’exili, i, finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel�len a la reflexiò i les emocions per afavorir la reconciliaciò amb el nostre passat.

Coll del Moro

Al capdamunt de 470 m sobre el nivell del mar i sobre una antiga necròpoli ibèrica, a l’oest de la població de Gandesa, els comandaments franquistes hi van instal·lar el seu observatori. Des d’aquí es dominava tot el front: Corbera d’Ebre a l’est, a l’oest Horta de Sant Joan i davant les serralades de Cavalls i Pàndols. 

Durant tota la batalla de l’Ebre va ser visitat per observadors militars estrangers i pels principals caps franquistes, inclòs el mateix Franco, des d’on dirigí la tercera ofensiva contra les defenses republicanes el setembre de 1938.

Trinxeres de la Punta del Duc

Enmig d’una zona privilegiada quant a fauna i paisatge, amb excel·lents vistes sobre el riu Ebre, es pot descobrir un entorn fortificat que formà part de la línia defensiva construïda al llarg del riu d’Algars per protegir el territori d’una invasió franquista. Els senders rehabilitats permeten resseguir els camins que van recórrer els soldats republicans, durant els més de cent dies de batalla.

EH Refugi de la Font Gran

La batalla de l’Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de molta gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d’aquells fets s’ha recollit en els diferents àmbits d’aquesta exposició permanent. La nit de Sant Jaume és l’àmbit introductori i ens transporta, a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d’ambdós exèrcits, mentre que Els preparatius de l’ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. El darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l’exili, i, finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel�len a la reflexiò i les emocions per afavorir la reconciliaciò amb el nostre passat.

Refugi Antiaeri de Flix

Flix va ser un objectiu militar degut a l’existència d’una fàbrica d’explosius, utilitzats per a l’elaboració d’armament militar a la població. Aquest fet va fer que fos el primer municipi de Catalunya que va patir un bombardeig aeri, el 23 de febrer de 1937.

Durant la Batalla de l’Ebre es va intensificar aquests bombardeigs, amb la intenció de destruir el pont de ferro i altres passos del riu Ebre. La població va arribar a tenir 12 refugis construïts. Aquest refugi es va rehabilitar i museïtzar l’any 2008 i es pot visitar amb visites guiades. 

Serra de Pàndols – Cota 705

El mirador de la serra de Pàndols (cota 705), també conegut com a Punta Alta, va ser durant la batalla de l’Ebre un dels espais claus, ja que des de la seva situació privilegiada es podien controlar i batre els altres punts elevats que l’envoltaven: el nucli del Pinell de Brai i la part de la serra de Cavalls. És per aquest motiu que, a l’inici de l’ofensiva , el 25 de juliol de 1938, les forces republicanes van ocupar les principals alçades de Pàndols. Al principi d’agost l’exèrcit franquista va intentar sense èxit, després d’intensos combats, desallotjar els republicans de Pàndols, els quals hi van romandre fins al 3 de novembre, a cinc dies d’acabar-se la batalla de l’Ebre.

En aquest espai històric, l’Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó va instal·lar, a finals dels anys vuitanta, el Cub per la Pau. Símbol d’homenatge a tots els soldats que hi van lluitar, independentment del bàndol.

EH Castell de Mòra d’Ebre

La batalla de l’Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de molta gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d’aquells fets s’ha recollit en els diferents àmbits d’aquesta exposició permanent. La nit de Sant Jaume és l’àmbit introductori i ens transporta, a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d’ambdós exèrcits, mentre que Els preparatius de l’ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. El darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l’exili, i, finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel�len a la reflexiò i les emocions per afavorir la reconciliaciò amb el nostre passat.

Mirador del Bassot

El 25 de juliol de 1938, dia en què va començar la batalla de l’Ebre, les restes de la 50a Divisió franquista es van retirar a Vilalba dels Arcs, un dels punts de resistència de la nova línia. El mateix dia 25 les forces republicanes van començar l’assalt de la població pel sector del Bassot (pren aquest topònim perquè era una bassa que abastia d’aigua la població) sense èxit – per manca d’artilleria, que encara no havia travessat el riu Ebre, i d’armament pesat. l seu torn, les forces franquistes van resistir les agressions i van reforçar la defensa amb l’arribada de les tropes de relleus, les de la 74a Divisió. A partir del dia 29, els republicans canvien d’estratègia i proven d’ocupar la població des de Quatre Camins fins al 2 d’agost, sense cap mena d’èxit. A partir d’aquí, l’estat major republicà va posar fi a l’acció ofensiva i va passar tan sols a defensar el territori ocupat.

 

Les Cases Caigudes

L’estat de devastació d’aquests immobles del Pinell de Brai són exemple de com quedaren alguns nuclis urbans de la rereguarda republicana després dels combats. La població, de 1.800 habitants, acollia serveis d’intendència, sanitaris i de descans, fet pel qual es convertí en objectiu prioritari per a l’aviació i l’artilleria franquista durant els mesos de bombardejos.

El Poble Vell

Durant la batalla, Corbera d’Ebre s’ubicava sobre el turó de la Muntera, a la primera línia del front republicà. A partir del setembre del 1938 restà pràcticament destruït. Malgrat els efectes devastadors del front i els bombardejos, el règim franquista va decidir que no hi hauria reconstrucció. Això va provocar que el veïnat es traslladés a la part baixa, on van construir de nou les seves llars.

Avui dia cada pedra del Poble Vell representa les conseqüències humanes, culturals i socials que deriven d’una guerra. Des del 1993 el conjunt fou declarat Be Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i constitueix en ell mateix un espai de memòria i un monument a la pau.

L’Església Vella de Sant Pere és el símbol indiscutible del Poble Vell. Durant la batalla també va patir els bombardejos, però després encara s’hi van reprendre les activitats religioses. Actualment no és un lloc de culte, sinó que s’hi celebren esdeveniments artístics i culturals.

Contra l’oblit, som!
L’any 1988, per encàrrec del grup d’opinió Emprius, Joan Brossa (1919-1998) va crear un poema visual en forma de bota militar de ferro per a commemorar el 50è aniversari de la batalla de l’Ebre. Sota el lema: “Contra l’oblit, som!” es va homenatjar a tots els combatents (com ell mateix) que lluitaren per fer front al feixisme. La Bota fou la primera intervenció artística al Poble Vell.

L’Abecedari de la Llibertat
Des del 1995 vint-i-vuit obres d’art més s’alcen pels carrers formant l’Abecedari de la Llibertat. Fruit del treball col·lectiu de diversos artistes, s’inicià sota la premissa “Les paraules han d’estar sempre per damunt de la força i les lletres són la base de les paraules, que han de servir per entendre’s i cooperar”. Dos anys després, diversos escriptors i poetes hi van posar la paraula.

Art a l’interior de l’església
L’Església Vella acull diferents obres artístiques de fons propi, temporals o permanents, com la d’Helena Martorell, una obra que segueix la tècnica japonesa del kintsugi. El daurat brolla de les esquerdes del mur per recordar, mostrar la destrucció i, alhora, reivindicar-ne la bellesa i la capacitat de transformació i superació. I també peces històriques, entre les quals destaquen els capitells d’una galeria templera de l’antic castell de Corbera.

Interior església Poble Vell
Abecedari de la Llibertat
La Bota. Joan Brossa

Les Devees

Posició de rereguarda que formava part de la xarxa de protecció de la Fatarella. El refugi que es conserva fou aixecat pels soldats de la posició, que l’utilitzaren com a lloc de resguard i cambra per dormir. Al damunt encara s’hi pot veure part de la trinxera, en forma de ziga-zaga per tal de facilitar-ne la defensa.

Els Barrancs

Línia de defensa de la qual es conserven prop de 700 metres i que va formar part de la xarxa de defensa republicana entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. S’hi poden apreciar bona part dels elements originals, com ara els pous de tirador, els refugis i les barraques o les línies d’evacuació.

CI Soldats a les Trinxeres

La batalla de l’Ebre fou l’enfrontament militar més dur de la Guerra Civil espanyola. La clau del sistema defensiu republicà fou l’excavació en el subsòl d’una important xarxa de trinxeres en els punts més estratègics. Aquest sistema defensiu condicionà, evidentment, la vida quotidiana dels soldats.

Soldats a les Trinxeres mostra diferents experiències, activitats i emocions que els soldats van viure en el camp de batalla diàriament. Amb aquesta finalitat, l’exposició es divideix en les dues cares dels combatents: com a soldats i com a persones.

Ser soldat
Aquest àmbit explica el dia a dia de la batalla, dels combats, de la construcció de les trinxeres i de la xarxa ofensiva i defensiva que es va crear. S’incideix en la importància de la vigilància i de l’espera, ja que entre combat i combat podien passar hores o dies, temps durant el qual els soldats “vivien” a les trinxeres. També es fa èmfasi en les accions d’atacar, defensar i falcar, principals ocupacions dels combatents al llarg dels 115 dies de batalla.

Ser persona
La incertesa de continuar viu un dia més era constant entre els combatents. En aquest àmbit es relata la vida quotidiana dels soldats durant els dies de treva del combat: la higiene personal, com dormien, com menjaven i bevien i accions com fumar, entre altres activitats. També es tracten aspectes personals com la religió i la pràctica d’aquesta, o l’escriptura, activitat fonamental en el dia a dia dels soldats per a poder mantenir la comunicació amb els seus éssers estimats.

L’objectiu del centre és donar al visitant els coneixements i les eines adequades per a poder comprendre i apreciar els espais històrics de la batalla de l’Ebre, mostrar com les experiències viscudes han condicionat i influït en la personalitat i el caràcter de tota una generació de supervivents i, de retruc, també a les generacions posteriors.

CI Veus del Front

La batalla de l’Ebre va representar un dels episodis més importants de la Guerra Civil espanyola, considerada com la primera gran guerra contemporània, on l’ús de la propaganda i de nous mitjans de comunicació com la ràdio i el cinema sonor esdevingueren un poderós instrument per ambdós bàndols.

Veus del Front ens presenta com els diferents missatges emprats pels exèrcits enfrontats s’estenen a tots els segments d’una societat en guerra. Missatges que es poden sintetitzar en dues consignes bàsiques: “derrotar els feixistes i visca la República” pel bàndol republicà I “derrotar a los rojos, viva Franco i arriba España” pel bàndol franquista.

A l’interior del front
Les consignes són fonamentals per a mantenir la moral i per a evitar les perilloses desviacions dels dos grans exèrcits. Els comissaris polítics i els capellans castrenses són els encarregats de dur a terme aquesta tasca, fonamentalment a través de les arengues polítiques, els oficis religiosos o les cançons populars, entre altres.

Entre els fronts enemics
L’ús de la propaganda entre els dos fronts, mitjançant la megafonia, els fulls volants, la subversió de cançons i eslògans i l’intercanvi de béns com el tabac, va ser àmpliament utilitzada a l’Ebre amb l’objectiu de fer minvar la moral de l’enemic i aconseguir la màxima deserció.

Entre el front i la rereguarda
Mentre els soldats són al front, a la rereguarda els seus familiars i amics lluiten per a sobreviure. La comunicació entre aquests dos mons esdevé vital per a mantenir la moral i l’esperit de lluita de soldats i civils. L’intercanvi de correspondència, de fotografies i de petits records és el punt de contacte.

A les rereguardes
La població civil cercava insistentment notícies als diaris, a la ràdio i als noticiaris cinematogràfics sobre el desenvolupament de la batalla i les possibles victòries. El govern de la República i el govern de Burgos, així com tots els partits i sindicats, bastiren un ampli ventall de mitjans de comunicació per a atendre la demanda social i, al mateix temps, per a controlar la informació.

Entre l’estranger i la batalla
La batalla de l’Ebre, darrer escenari bèl·lic de les Brigades Internacionals, és de gran interès per l’opinió pública europea i pels seus propis governs. En aquest traspàs d’informació són fonamentals els corresponsals de guerra i els escriptors.

CI Internacionals a l’Ebre

La Guerra Civil espanyola ha estat considerada com el primer enfrontament militar contemporani, per la implicació internacional que va tenir, un factor que va condicionar el desenvolupament del conflicte. Moltes potències van aprofitar la Guerra Civil per a introduir noves tàctiques i tècniques militars, així com per a provar nou armament.

Internacionals a l’Ebre mostra com la participació d’altres països va influir els dos bàndols que s’enfrontaren a la batalla de l’Ebre. El relat del centre d’interpretació està dividit en tres àmbits: La ràpida internacionalització, Les dimensions de la participació internacional i, finalment, El Pacte de Munic i el desenllaç del conflicte. Entre d’altres, destaquen els següents temes:

Les ajudes a Franco
Alemanya, que desitjava experimentar a Espanya, va desplegar la Legió Còndor amb artilleria, avions i tancs. Itàlia, que volia incrementar la seva influència a la Mediterrània, va enviar el Corpo Truppe Volontarie amb 75.000 homes, 800 avions, tancs i artilleria. També s’incorporaren a les files dels sollevats 8.000 soldats portuguesos i 700 irlandesos, a més d’uns 80.000 marroquins a partir del Cos d’Exèrcit d’Àfrica.

Les ajudes als Republicans
L’aliança més gran dels republicans fou amb l’URSS, la qual es decidí a intervenir més tard que els aliats de Franco. Principalment hi envià tancs, artilleria, aviació i assessors. També Mèxic va enviar a la República petits lots d’armes i, posteriorment, va acollir els republicans exiliats.

El Pacte de No Intervenció
Gran Bretanya impulsà un pacte de no intervenció a partir d’octubre de 1936, fruit de la poca sensibilitat del govern conservador envers la República. Aquest fou subscrit per França i els Estats Units d’Amèrica. Les democràcies entregaren les competències de bloqueig marítim a Alemanya i Itàlia, que les aprofitaren en benefici propi.

Solidaritat internacional
La preocupació per la guerra espanyola va fer que molts països enviessin material mèdic i personal per a ajudar tant als combatents com a la població civil. Milers d’homes i dones d’altres països es van implicar activament amb el govern de la República. A través de la Komintern, aquest contingent humà va formar part de dues divisions compostes per sis brigades, les quals van rebre el nom de Brigades Internacionals.

CI Hospitals de Sang

La batalla de l’Ebre va representar un dels episodis més importants de la Guerra Civil espanyola, considerada la primera gran guerra contemporània, en la qual la sanitat va jugar un paper molt destacat. La Guerra Civil va ser un esdeveniment de destrucció, però també de descobriment i d’especialització de noves tècniques sanitàries.

Hospitals de Sang ens presenta com es va estructurar l’assistència a les persones ferides i ens dóna a conèixer la xarxa sanitària que es va crear entorn la batalla de l’Ebre, que, com la resta del conflicte, ens mostra dues idees molt clares: la República innova constantment per tal de suplir les carències que genera la guerra, mentre que els sollevats hereten el sistema sanitari preexistent, atesa la superioritat de mitjans i recursos de què disposaven.

Ferits al Front
A la Guerra Civil, i sobretot a la batalla de l’Ebre, l’atenció als combatents pren unes dimensions enormes a causa de la gran concentració de soldats dels dos exèrcits. És per aquest motiu que aquesta xarxa sanitària es va estructurar des del mateix front fins a la rereguarda, de manera que la població civil va entrar en la realitat del conflicte.

Medicina de guerra
La Guerra Civil espanyola va posar de manifest la necessitat republicana d’adaptar el sistema sanitari, ja que, per a suplir la dificultat de dur a terme l’evacuació dels ferits de l’Ebre va haver d’innovar en la medicina de guerra. Un exemple és el nou sistema de classificació dels ferits o els nous tractaments que es van desenvolupar per a curar les ferides d’arma de foc i de metralla.

Personal sanitari
La mobilització del personal sanitari, i de tota la societat, va ser una constant al llarg de la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. Cada bàndol va utilitzar tots els mitjans que va tenir a l’abast per a atendre les necessitats sanitàries. A més a més, la població civil es va implicar molt en donar suport a les iniciatives que es van dur a terme per a poder atendre les persones ferides com van ser, per exemple, el banc de transfusions o el auxilio al combatiente.

Dues unitats enfrontades
Aquest àmbit mostra la xarxa sanitària de dues unitats: la 35a Divisió republicana i la 50a Divisió franquista, enfrontades durant la batalla de l’Ebre. S’explica l’itinerari d’evacuació que seguien els ferits alhora que mostra les diferències i similituds entre tots dos bàndols pel que fa a l’atenció sanitària.

CI 115 Dies

La batalla de l’Ebre va representar un dels episodis més importants de la Guerra Civil espanyola, considerada la primera gran guerra contemporània. 115 Dies van ser els que va durar la batalla i és el nom del centre d’interpretació que mostra el desenvolupament de la batalla de l’Ebre, ja que ofereix al visitant una visió completa del conflicte bèl·lic i polític.

L’exposició consta de set àmbits:
La nit de Sant Jaume introdueix l’exposició i pretén transportar el visitant als escenaris de la batalla a partir de les sensacions.

El pas del riu mostra els primers dies del conflicte i explica els objectius que tenia cadascun dels exèrcits enfrontats.

Els preparatius de l’ofensiva i 115 dies de combats expliquen el decurs de la batalla, les ofensives i les contraofensives, tenint en compte els factors militars, humans, polítics, estratègics i territorials.

El darrer dia és un espai de reflexió sobre el final de la batalla i la derrota de la República, però també mostra les conseqüències que van patir els homes i les dones que van haver d’abandonar la seva terra, per als qui es va iniciar un llarg temps de foscor i penúria.

La terra ferida i Fent memòria, fem futur són àmbits de reflexió, de recuperació de la memòria històrica i de reconciliació amb el nostre passat. Mitjançant les emocions, apareix el diàleg intern entre la necessitat d’oblidar i l’obligació de recordar, entre els morts i els vius, entre el passat i el present.

L’objectiu del centre és aconseguir que el visitant sigui conscient que la batalla no va ser només un seguit d’accions bèl·liques que es van desenvolupar sobre un mapa, sinó que en aquest territori s’hi va posar en joc la vida, els ideals i les esperances de molta gent.